Museu d'Història de Catalunya
Del 16 de juny al 24 de setembre de 2009

El Museu d’Història de Catalunya presenta l’exposició Retallables de la Guerra Civil (1936-1936) que mostra una perspectiva inèdita del conflicte bèl·lic: el joc com a arma propagandística i els infants com a protagonistes. Una selecció de 105 retallables de la Guerra Civil seleccionats entre 6000 peces de la col·lecció de Francesc d’Assís López Sala, comissari de l’exposició i fundador de l’Associació Catalana d’Amics del Retallable, mostra quines armes empraven ambdós bàndols a l’hora d’estendre “didàcticament” la seva ideologia, tot incitant la confrontació i aguditzant la visió maniquea de la guerra.
L’exposició es podrà visitar del 16 de juny al 24 de setembre al Museu d’Història de Catalunya, amb entrada lliure.

Aquestes populars joguines han format part de l’imaginari del record i la memòria de la infantesa de moltes generacions. A més de ser un entreteniment força assequible durant la Guerra Civil van esdevenir un fidel reflex de la realitat i una potent eina propagandística de clara intencionalitat ideològica. Els retallables mostren exèrcits de paper, tropes, milicians, tancs, avions, carros de combat, vaixells de guerra i tot tipus de contingents bèl·lics que van servir als dos bàndols. Tant és així que en guanyar la guerra les editorials es van limitar a reproduir els mateixos retallables només canviant-los la bandera. En el cas dels vencedors les consignes de la propaganda van abastar la dura postguerra.
La majoria dels retallables que conformen la mostra són de l’època i documenten perfectament els esdeveniments succeïts entre l’any 1931, amb la proclamació de la Segona República, i l’any 1945 en què s’acaba la Segona Guerra Mundial. El nus central de l’exposició està basat ens els anys 1936-1939, en què va tenir lloc la Guerra Civil pròpiament dita, fent referència al període de la República, la Guerra Civil i la postguerra.

Entrada gratuïta

Font vídeo: TV3

Font vídeo: EFE

Canònica de Santa Maria de Vilabertran
Del 10 de maig fins al 20 de setembre de 2009

El Museu d’Història de Catalunya i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona presenten l’exposició El somni republicà. El Republicanisme a les comarques gironines 1900-1936 que es podrà visitar des del 10 de maig fins al 20 de setembre de 2009 a la canònica de Santa Maria de Vilabertran, conjunt monumental patrimoni de la Generalitat gestionat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a través del Museu d’Història de Catalunya.

Museu d’Història de Catalunya
Del 7 de maig al 2 d’agost de 2009

Museu Nacional d’Hongria, Budapest. Del 4 de setembre al 29 de novembre de 2009

L’exposició, organitzada conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria, dóna a conèixer les relacions que es van establir entre ambdós països al llarg del període medieval. Uns lligams que es van fonamentar sobre les estratègies matrimonials entre les dinasties governants d’ambdós països, les cases d’Aragó i d’Àrpad, i que van donar lloc a quatre matrimonis reials entre el segle XII i començament del XVI. Les protagonistes d’aquests enllaços són quatre princeses que esdevindran reines: Constança d’Aragó, Violant d’Hongria, Beatriu d’Aragó i Maria d’Habsburg. Totes elles afirmen el seu paper polític en el si de les estructures de poder de les corts medievals i representen quatre models diferents d’exercir la seva autoritat.
L’exposició reuneix un important conjunt de més de 200 peces procedents de museus i col·leccions d’Europa i els Estats Units entre les quals destaquen un conjunt de taules procedents del Musée Languedocien de Montpeller, on es troba l’única representació coetània del rei Jaume I; el tresor de Santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra, elaborat per mestres orfebres de la Corona d’Aragó; part del conjunt funerari de Constança d’Aragó, procedent de la catedral de Palerm; una selecció de la Biblioteca de la reina Beatriu i el seu germà Joan d’Aragó; i una important mostra d’objectes sobre els orígens del poble magiar procedent del Museu Nacional d’Hongria a Budapest, on es podrà veure l’exposició posteriorment.

Reial Monestir de Santes Creus
Del 9 d'abril de 2009 al 26 de juliol de 2009

L'exposició La Gran Guerra en imatges 1914-1918 de fotografies de la primera guerra mundial procedents del Fons de l’Archivo General de Palacio està coorganitzada pel Museu d’Història de Catalunya i l’Obra Social Caixa Sabadell, coincidint amb el 90è aniversari de la fi de la Primera Guerra Mundial.
El fons de l’Archivo General de Palacio està format per prop de 4.000 positius arribats d’agències alemanyes, angleses i franceses, dels quals han cedit les 100 imatges més representatives per la seva qualitat com pel contingut històric o el dramatisme que se’n desprèn.

La selecció de les imatges

La selecció s’ha fet amb criteris de qualitat fotogràfica i d’interès històric, més enllà de les òptiques partidistes o de les finalitats propagandístiques que puguin implicar. En el seu conjunt, i des de la perspectiva actual, mostren la guerra en tot el seu dramatisme, sobretot per la possibilitat de confrontar les distintes mirades sobre uns mateixos fets.

La majoria de les imatges provenen de l’agència alemanya Bild-und-Film Amt (BUFA), antecessora de la productora UFA (Universum Film AG) i en alguns casos de l’agència londinenca Associated Illustration Agencies Ltd., i de la francesa Section Photographique de l’Armée. També hi trobem representats fotògrafs identificats com W. Braemer i Alex Podobinsky.

En definitiva, els criteris dels comissaris de l’exposició, Àngels Casanovas i Jordi Rovira i Port, s’han basat en el propòsit d’oferir un conjunt gràfic prou pictòric, documentat i potent, que informi dels fets històrics amb imatges gairebé inèdites o poc conegudes, però posant un especial accent en la utilització de la imatge com un instrument de guerra psicològica que evidencia una divisió etnocèntrica/europea i sovint manipulada de la conflagració mundial.

Museu d'Història de Catalunya
Del 27 d'abril fins al 31 de maig de 2009

L'exposició Nous Genis mostra els treballs artístics premiats i seleccionats d’entre els participants a la sisena edició del Concurs de Pintura Nous Genis dirigit a persones amb discapacitat i malaltia mental. El certamen, organitzat conjuntament pel Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), la CAM i la Generalitat de Catalunya, enguany centra els treballs artístics al voltant de la temàtica Persones. Després d’exposar-se al Museu d’Història de Catalunya, la mostra es traslladarà a la Biblioteca Pública de Lleida.

Entrada gratuïta

Museu d’Història de Catalunya
Del 6 d'octubre al 25 d'octubre de 2009

L'editorial Rafael Dalmau presenta l’exposició Rafael Dalmau, Editor: 50 anys en commemoració dels 50 anys de la fundació. L’exposició ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en historiografia catalana contemporània.
L’editorial, fundada l’any 1959 per Rafael Dalmau i Ferreres (Barcelona 1904-1976) conjuntament amb la seva filla Maria Carme Dalmau i Dalmau (Barcelona, 1930), continua com a empresa familiar a mans de la tercera generació i com un dels referents de l’edició vinculada a difondre la història, la geografia i la cultura popular catalanes.

Centre de Cultura Sa Nostra. Palma (Mallorca)
Del 7 d'Octubre al 29 de Novembre de 2008.

Reial Monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia (Catalunya)
De l'18 de Gener al 19 d'Abril de 2009.

L'exposició Jaume I. Geografia, fets i memòria coorganitzada pel Museu d’Història de Catalunya i el Consell Insular de Mallorca amb motiu dels vuit-cents aniversari del naixement del rei Jaume I s'ha pogut veure primer a Palma (Centre de Cultura Sa Nostra) i des del 18 de gener a Catalunya (Reial Monestir de Santes Creus).

L’exposició presenta un discurs estructural fonamentat com un viatge a través dels territoris trepitjats per Jaume I des del seu naixement fins a la seva mort, fent especial èmfasi a les Illes Balears i al Principat.

La ruta de visita es presenta en àmbits diferents. L'exposició pretèn introduir-nos en la vida del personatge i del seu temps a través de diversos recursos audiovisuals, però l'eix central de l’exposició se centra en els fets biogràfics, polítics i bèl•lics del rei.

Web Exposició Jaume I. Geografia, fets i memòria

Cartell de l'exposició

Fulletó de l'exposició

Museu d'Història de Catalunya
Del 27 d’octubre al 22 de novembre de 2009

L’exposició mostra les fotografies sobre edificis i monuments artístics d’arreu del món dels guanyadors i finalistes de la 14a edició del certamen Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) realitzades per nens i nenes i joves fins a 21 anys. L’objectiu de l’EFIM, organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació, d’Acció Social i Ciutadania i d’Educació de la Generalitat, és apropar els joves al patrimoni monumental per tal que aprenguin a descobrir-lo, valorar-lo i estimar-lo per mitjà d’una experiència personal.

Més informació al web: ihpe.mhcat.cat.

Canònica de Santa Maria de Vilabertran
Del 16 de novembre de 2008 al 31 de març de 2009.

Després d’un període de restauració de sis mesos, la Creu de Vilabertran torna a la canònica de Santa Maria i s’instal•la a la capella dels Rocabertí. Per aquest motiu, el Museu d’Història de Catalunya presenta una exposició sobre el procés de restauració de la creu a la mateixa canònica de Santa Maria de Vilabertran sota el títol Creu de Vilabertran: la restauració. L'exposició fotogràfica mostra tot el procés seguit en la restauració des que va ser traslladada al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i les diferents intervencions que hi han fet els especialistes, des d'orfebres i restauradors, fins a conservadors i documentalistes.

La restauració ha estat realitzada per encàrrec del Museu d’Història de Catalunya, que gestiona el conjunt monumental de Santa Maria de Vilabertran, i d’acord amb el propietari de la peça i de l’església que és el Bisbat de Girona. La creu ha quedat instal•lada en una vitrina de seguretat que en garantirà la conservació a la capella dels Rocabertí, que també ha estat restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat amb l’ajut financer de la Fundació Mútua General de Catalunya. El projecte d’adequació arquitectònica de la capella dels Rocabertí i la restauració i nova instal•lació de la creu que ha estat liderat pel Museu d’Història de Catalunya són la culminació d’un projecte emmarcat dins la política de valorització del patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya.

Inauguració de la restauració i exposició sobre la creu
L’acte d’inauguració de la restauració i nova ubicació de la Creu de Vilabertran ha tingut lloc el diumenge 16 de novembre amb una inauguració protocolària presidida pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Treserres; precedida per una missa solemne en honor de la creu a càrrec del Bisbe de Girona, Francesc Pardo. Posteriorment, els autors d’un estudi històrico-artístic sobre la creu Joan Domenge i Anna Molina, acompanyats per la restauradora de la peça, Montserrat Cañís, han impartit una conferència sobre la creu. A continuació es va obrir al públic l’exposició organitzada pel Museu d’Història de Catalunya Creu de Vilabertran: la restauració en què es fa un repàs fotogràfic del procés de restauració de la peça.

Fulletó sobre la Creu de Vilabertran

Reial Monestir de Santes Creus
Del 9 de novembre de 2008 al 29 de març de 2009.

L’exposició fotogràfica mostra l’evolució del Reial Monestir de Santes Creus, entre el 1821 quan va començar a ser subhastat públicament fins l’any 1921 en que fou declarat monument nacional. Les imatges són testimoni privilegiat de les diverses transformacions que el monestir va patir arrel de la desamortització dels béns de l’església, d’un valor inqüestionable com a fidel document dels canvis que van envoltar l’abadia.

El Museu d’Història de Catalunya presenta al Reial Monestir de Santes Creus una mostra fotogràfica que testimonia l’evolució entre 1821 i 1921 del conjunt que va passar de monestir cistercenc propietat de l’església a ser d’ús privat i, finalment, declarat monument nacional. El pas de l’ús religiós a l’ús civil de Santes Creus ha permès retratar el conjunt monumental amb circumstàncies molt diverses. A l’exposició es recull la història de la desamortització del 1820, la subhasta dels bens de l’església que acaben en mans privades, l’abandó de la comunitat cistercenca que encara hi romania l’any 1835, les dues dècades en que s’hi instal•laren nuclis de població, els actes vandàlics que va patir i el moment en què fou erigit com a monument nacional i que en va permetre la seva preservació. Així doncs, les instantànies permeten veure escenes familiars, costumistes i quotidianes en localitzacions religioses i veure l’estat del monestir en les diferents circumstàncies amb què es va trobar.

La família Sandoval, hereva de Justí Benet, un dels propietaris de les terres desamortitzades del monestir, compta amb una col•lecció fotogràfica sobre Santes Creus d’una entitat històrica i artística de primer ordre. L’exposició presenta una selecció d’aquestes imatges amb la voluntat de traslladar al visitant, a través de la mirada de diversos fotògrafs amateurs vinculats a la família Benet, al canviant Santes Creus de final del segle XIX i principis dels segle XX.

Cartell Santes Creus. De monestir a monument 1821-1921