El Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya i el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya estan duent a terme uns importants treballs de restauració i reconstrucció a la cartoixa d'Escaladei que ha permès trobar el claustre menor d'aquest conjunt monumental gestionat pel Museu d'Història de Catalunya.

La troballa d'aquest element arquitectònic, s'enmarca dins de la intervenció que està executant a la zona central de la Cartoixa que fins ara era tancada al públic pel seu estat de conservació precari. Aquest espai cenobític, correspon a l’àrea on els monjos cartoixans desenvolupaven les activitats en comunitat, segons un model de vida monacal que separava la vida isolada, eremítica, que feien a les cel·les, de les activitats comunes.

La zona cenobítica està integrada per les peces de caràcter més representatiu o simbòlic del conjunt, organitzades al voltant del claustre menor. Entre aquestes peces es troba l’església, el refetor (menjador comú), la sala capitular (espai de reunió de la comunitat), la sagristia nova, i també cinc petites capelles i altres d’àmbit d’ús encara no determinat.

Objecte d’actuació

Les obres que ara es realitzen tenen dos objectius. Consolidar, protegir i restaurar les edificacions per tal de garantir-ne la seva estabilitat i conservació, i preservar-ne els elements decoratius (estucs, motllures, pintures i escultura ornamental) que han arribat fins a nosaltres en un estat de conservació deficient i, en una fase final, incorporar a la visita pública uns dels espais més significatius de la Cartoixa.

En la primera fase dels treballs, ja executada, s’ha dut a terme el desenrunat i l’excavació arqueològica de tots els àmbits i s’ha dut a terme una exhaustiva tasca de consolidació i restauració de tots els elements decoratius documentats. L’actuació es completa amb la reconstrucció arquitectònica d’algunes parts i espais singulars com el claustre menor i s’instal·len cobertes de protecció a la majoria dels àmbits, per tal de protegir de la intempèrie les fràgils decoracions i els rics paviments que s’hi conserven.

Primers resultats

La intervenció arqueològica realitzada ha consistit en desenrunar i estudiar la zona cenobítica. A banda de recuperar i posar en valor tots aquests sectors de cara a la restauració i futura visita pública, les troballes de l’excavació han permès definir molt millor l’estructura i organització de la Cartoixa des de la seva fundació al segle XII i analitzar de quina manera va transformar-se i créixer al llarg del temps, fins adquirir la composició actual.

La intervenció arqueològica ha constatat fets absolutament desconeguts, com ara l’existència d’un petit cimbori o llanternó sobre la volta de la nau de l’església. A més, s’han recuperat nombrosos elements decoratius i arquitectònics que permetran, al llarg de les obres, refer algun dels espais que fins ara es trobaven en gran part enrunats i que eren de difícil interpretació. Aquest és el cas del claustre menor, on s’han recuperat nombrosos elements: capitells, columnes, bases, dovelles, així com bona part de la font monumental del centre del pati.