Durant la presentació, el conseller ha destacat els prop de 1.000 anys d’Història del castell de Miravet i ha remarcat que el monument “ha de continuar sent recuperat com a monument d’interès nacional, pel que representa per al conjunt del país ha de ser un monument posat en la primera fila de les nostres preocupacions”. “Expressa molt bé com s’ha anat construint Catalunya, i si entenem com s’ha anat construint el país, serà més fàcil saber com s’ha de construir el futur. És un moment econòmicament difícil, però les coses importants s’han de continuar fent i la recuperació del castell de Miravet és important”.

A l’acte, que ha consistit en una visita guiada a càrrec de l’arquitecte Carles Brull i l’arqueòleg Pere Lluís Artigues, també hi han participat l’alcalde de Miravet, Antoni Borrell; el director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma; i el director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro. El castell de Miravet ha estat obert al públic de manera simultània als treballs arqueològics. Des de 2004 s’ha produït un increment del 36,6% del nombre de visitants i s’està consolidant com un espai clau en el turisme cultural.

Miravet és el tercer monument més important pel que fa a nombre de visitant dels que gestiona el Museu d’Història de Catalunya, després dels monestirs de Sant Pere de Rodes i de Santes Creus. Des del moment que el castell de Miravet va passar a la Generalitat el 1990 s’hi ha realitzat un conjunt d’actuacions de rehabilitació i intervencions arqueològiques que ha suposat una inversió de 3.727.477€.

Obres de restauració de la Muralla del segon recinte i torre del tresor Les obres de reparació i consolidació de paraments dels recintes emmurallats inferiors i de la torre del Tresor han consistiten la consolidació d’aquest tram de muralla, l’adequació de la segona terrassa de l’albacar del castell, mitjançant la regularització dels terres i talussos, on s’han plantat oliveres i s’han creat àrees de descans pel als visitants. També s’ha reparat la torre del tresor. Aquestes obres han vingut motivades pel mal estat dels paraments d’aquesta part de la murada a causa del pas del temps i per patologies lligades a la naturalesa dels materials de construcció. Una altra causa del deteriorament han estat les accions humanes durant diferents conflictes i espolis puntuals. L’estat de la Muralla, que no era visible des de l’interior del recinte, feia perillar seriosament l’estabilitat d’alguns dels seus panys. La restauració s’ha dut a terme seguint un criteri conservacionista amb operacions de consolidació i reconstrucció material de les zones malmeses. S’han utilitzat les tècniques constructives originals. Durant les obres s’ha tingut cura en mantenir les textures amb l’objectiu que després de l’actuació fos possible la visualització de les diferents fases constructives. Les obres, dirigides per l’arquitecte Carles Brull Casadó, han tingut un cost de 747.386,01€.

Obres d’excavació del Refetor La intervenció realitzada a l’antic menjador dels monjos ha consistit en l’ enderroc de les estructures que ocupaven l’interior de la nau medieval i alteraven el seu aspecte original. Aquestes estructures, dels segles XVII a XIX, s’han documentat de manera prèvia a l’enderroc. D’altra banda també s’ha excavat tot el seu àmbit interior. Els treballs arqueològics han permès documentar en el subsòl de la nau diferents estructures anteriors a la seva construcció que aporten informació sobre les característiques del castell andalusí del segle XI i de la seva evolució amb les construccions edificades posteriorment pels templers com és el cas del refetor. La cota d’ubicació de les restes arqueològiques fa compatible la recuperació de l’espai original de la nau amb possibilitat de fer visitables els vestigis anteriors que estan situats en un nivell inferior. Amb aquesta voluntat de conservació s’han previst un seguit d’actuacions per a consolidar i conservar les restes aparegudes. Així s’instal·larà una passera i uns plafons de senyalització fins que es dugui a terme l’actuació per a futurs usos culturals. Les obres, dirigides per l’arquitecte Carles Brull Casadó, i en les quals també hi ha participat l’arqueòleg, Pere Lluís Artigues, han tingut un cost 497.883,23€ i està previst que finalitzin el setembre de 2011.

Usos futurs: centre d’interpretació de l’ordre del Temple a la Corona d’Aragó. El Museu d’Història de Catalunya ha fet un projecte de musealització d’aquest espai que preveu la instal·lació d’un centre d’interpretació sobre l’orde del Temple a la Corona d’Aragó, fent especial atenció a la comanda templera de Miravet, un cop estiguin acabades les obres. El projecte de musealització del Museu d’Història de Catalunya preveu les següents inversions de Museu d’Història de Catalunya per a l’any 2011: · Remodelació de la zona d’accés: 10.554,90 · Reparació humitats de la teulada de recepció: 3.450 € · Activitats d’estiu: 4.000 €

Història del castell de Miravet El castell de Miravet és una fortalesa d’origen andalusí els vestigis més antics de la qual daten del segle XI . En el mateix indret on s’ubica s’hi ha trobat restes ibèriques a partir del segles V i IV abans de Crist. El 1153 el castell va ser conquerit per Ramon Berenguer IV, que el donà a l’ordre del temple. Els templers reedificaren el castell donant-li la imatge que, a grans trets, ha conservat fins a l’actualitat. Durant els segles XII-XIII s’hi va establir un centre de comanda per als territoris de la confederació catalana-aragonesa. Al 1308, després de la dissolució dels templers, Jaume II el passà als hospitalers. Al segles XVII i XIX fa ser modificat per adequar-lo als nous requeriments bèl·lics. La seva estratègica situació sobre el riu Ebre li ha donat protagonisme en diferents moments històrics com la Guerra dels Segadors (1640), la de Successió (1701-1715) o les guerres carlines del segle XIX. El 1990 el castell va ser donat a la Generalitat que el va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional. Des de llavors el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural fa restauracions i consolidacions, a la vegada que realitza els treballs d’excavacions arqueològiques i la recerca documental necessaris per al coneixement científic de la fortalesa.

Exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya Des del 19 de juny fins el proper 25 de setembre es pot visitar l’exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya. Es tracta d’una exposició del departament de Cultura i el Museu d’Història de Catalunya que aborda de manera àmplia la temàtica de la cacera de bruixes. El fenomen de la bruixeria ha generat un gran nombre de tòpics, que sovint han estat utilitzats en les arts plàstiques, la literatura i el cinema. L’exposició pretén donar les claus per respondre els interrogants que suscita el fenomen de la cacera de bruixes que es visqué tant a Catalunya com a la resta d’Europa entre els segles XV i XVII, tot fent un èmfasi especial en els esdeveniments del nostre país durant les dues primeres dècades d’aquest últim segle. L’exposició es troba estructurada en deu temàtiques: La bruixeria i la màgia en l’època medieval; La construcció intel·lectual de la bruixa diabòlica; El món de les bruixes segons els seus perseguidors; El sàbat: ¿mite o realitat?; La cacera de bruixes; La inquisició espanyola i el procés de Zugarramurdi; La cacera de bruixes a Catalunya; La bruixa a la tradició popular, i Les narracions de tradició oral i els llocs d’aplec de les bruixes. El recorregut de la mostra pretén donar les claus per respondre algunes de les qüestions i potser obrir-ne de noves.